Western

Western

El Western és un gènere cinematogràfic l’acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del segle XIX. Aparegut des dels primers anys del cinema mut, és un gènere essencialment clàssic, vinculat sobretot a la indústria cinematogràfica de Hollywood. Gira al voltant del naixement de la nació nord-americana i la conquesta de l’oest, així com altres temes relacionas com per exemple l’explotació i la repressió envers els indis, els inicis del traçat de les vies ferroviàries, els temps de la colonització o la Guerra de Secessió. El gènere però, ha evolucionat segons el rellotge del temps i la mirada canvia segons la dècada en què fou rodada la pel·lícula.

Presentació.

Amb La Diligència (1939) de John Ford s’inicia el període daurat del gènere, ja que aquest film marca moltes del les convencions del western: 

Spaghetty western

L’spaghetty western és un subgènere del western creat per directors italians durant els anys 60 i 70, que tenien un pressupost més baix i es caraceritzaven per uns personatges aperentment sense moral, rudes i durs, exempts del romanticisme cavalleresc del western americà clàssic. Aquí se’ns presenten personatges més propers a l’antiheroi: mai anteposen la col·lectivitat als seus interessos, alcohòlics i bruts, acostumen a ser masclistes, etc.

Gregorio Parra al seu llibre La gran conspiración els anomena westerns crepusculares i explica que ens vaticinen de forma visionària una tornada a l’ordre que culminaria amb el conservadurisme dels anys 80 de mans del tàndem Thatcher/Reagan.

Sergio Leone és el màxim exponent i va donar-se a conèixer per la trilogia del dòlar: Per un grapat de dòlars (1964), La mort té un preu (1965), El bo, el lleig i el dolent (1966). Totes tres foren protagonitzades per Clint Eastwood i l’OST fou composta per Ennio Morricone.

Característiques del western

  • Argument:
  • Personatges aclaparadorament masculins i sovint solitaris i misteriosos:
    • Xèrif amb l’estrella, ajudants i presons minúscules amb barrots.
    • Cowboys (vaquers), grangers, colons
    • Bandit, foragit amb el mocador, forasters
    • Indi amb plomes, mexicà amb barret, colons
    • Noia, madame del saló
  • Localitzacions desèrtiques i salvatges:
    • The far West (Western)
    • La frontera amb Mèxic (espai narrativament ideal per a foragits): The Magnificent Seven (1960)
  • Ambientació característica i present a disfresses i juguetes:
    • Capells de cowboys i de mexicans.
    • Pistoles, revólvers, rifles, cartutxeres.
    • Whisky, cartes, apostes.
    • Cavalls, esperons, selles.
    • Búfals, caps de bestiar, estampida, llaços.
    • Desert, pradera, cactus.
    • Pobles amb bolles d’herba que fa rodar el vent. Hi sol haver un banc, un saló, una presó dins l’oficina del xérif, graners i estables.
  • Recursos cinematogràfics:
    • Música tradicional (banjo, arpa)
    • Masclisme congènit. La justícia del més fort (bregues o duels finals) és la que s’acaba imposant.
      • El gran género de Hollywood, el creador de los mitos fundacionales de los EEUU, odia a las mujeres. Eso afirman innumerables profesionales, críticos y cinéfilos. El mensaje caló en generaciones de espectadoras desconfiadas que no quieren ni oír hablar de fronteras, pistoleros, alambradas, desiertos, venganzas, cuatreros, indios o Séptimos de caballería. Un género situado en el siglo XIX, época pretérita de polisones y crinolinas en la que las hembras solo podían aspirar a vivir después de parir y quitar las botas a quienes no morían con ellas puestas.
    • Caça de bruixes o maccarthisme: High Noon (1952). La caça de bruixes és un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador J. McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes
    • Justificació de la intervenció americana al Vietnam (1955-1975): The Magnificent Seven (1960)

Actors representatius Gary Cooper, John Wayne, James Stewart, Henry Fonda i Clint Eastwood. 

Directors representatius: John Ford (Stagecoach, Río Grande, The searchers, The man who shoot Liberty Valance, Two rode together), Howard Hawks (Red River, Rio Bravo, Rio Lobo) i Sergio Leone (spaghetty western).

Compositors representatius: Ennio Morricone (The good, the bad and the ugly, For a few dollars more), Max Steiner (The Searchers), Dimitri Tiomkin (Red River, High Noon), Elmer Bernstein (The Magnificent Seven), John Barry (Dances with wolves).

És un gènere amb tanta història que és autoreferent. Hans Zimmer, per exemple, a Rango (2011) homenatja Morricone de Once Upon a Time i Bernstein de The Magnificent Seven).

Tàndems: John Ford i John Wayne, Sergio Leone i Clint Eastwood i Ennio Morricone.