1. La funció expressiva del so. Característiques tècniques
El so és una variació de pressió a l’aire, una vibració que es propaga en un mitjà elàstic en forma d’ones. La seva velocitat és de 343 m/s a l’atmosfera terrestre a 20º al 50% d’humitat. A física quan un fenomen es repeteix regularment s’anomena període. Els moviments periòdics de vaivé reben el nom de moviments oscil·latoris i quan aquestes oscil·lacions ocorren en períodes de temps molt curts, s’anomenen vibracions.
Les ones longitudinals es produeixen quan les partícules vibren en la mateixa direcció que la propagació d’ona i les ones transversals quan les partícules vibren en direcció perpendicular a la de la propagació de l’ona Les ones longitudinals es propaguen en tot tipus de medis (sólids, gasosos i líquids) i les transversals només en sòlids. Quan colpejam un diapasó o una campana, aquests comencen a vibrar i produeixen a l’aire circundant una successió de compressions que es transmeten d’unes capes a unes altres en forma de moviment ondulatori longitudinal que la nostra oïda és capaç de percebre com a sensació sonora.
Qualitats del so
Podem comprovar que el so d’un violí es distingeix fàcilment del d’una flauta tot i que facin la mateixa nota. Això és debut a les tres qualitats que caracteritzen el so: intensitat (volum que es mesura en db), to (altura, greu o agut, que es mesura en Hz; l’orella humana perceb de 20 a 20.000 Hz) i timbre (color del so).
2. L’enregistrament del so
Un micròfon es un terme genèric aplicat a dispositius que transformen energia acústica (so) en energia elèctrica (senyal d’àudio). Transforma les vairiacions de pressió a l’aire (ones sonores) en impulsos elèctrics de corrent elèctrica alterna, a fi que les poguem manipular i emmagatzemar a un suport analògic o digital.
Característiques dels micròfons
Sensibilitat per la que respon a les senyals sonores més dèbils.
Fidelitat per la que converteix el senyal d’àudio segons el so real.
Rang que és la quantitat d’espectre que recull (fins 20.000 Hz).
Directivitat per la que recull millor els sons d’unes direccions que d’altres. Poden ser bidireccionals (recullen dues direccions oposades, com a una entrevista), omnidireccionals (en totes direccions i són anomenants micros d’ambient) i direccionals.
Tipus de micròfons
Es poden classificar segons el mètode usat per transformar l’energia, pel seu diseny funcional i pel seu patró de captació.
Micròfons dinàmics
Són micròfons relativament barats i resistents. Té una resposta uniforme a diferents freqüències, però no és tan bona com la dels de condensador. S’utilitzen per al directe.
Micròfons de condensador
Tenen la millor resposta a la freqüència i s’utilitzen als enregistraments professionals.
Micròfons handheld
Pensats per ser aguantats per l’usuari.
Micròfons de pedestal
Pensats per ser aguantats per un peu de micro.
Micròfons Lavalier
Pensats per ser penjats a la roba o a la corbata del presentador. Solen ser omnidireccionals.
Micròfons d’escopeta
De gran direccionalitat i usats especialment al cine ja que cancel·len el renou de devora i permeten captar molt bé els diàlegs.
Micròfons de canya
Només usats a rodatges.
3. L’enregistrament
Els primers enregistraments de so eren d’origen mecànic, és a dir, transmetien a l’aire directament o indirecta la vibració mecànica d’una agulla sobre els solcs a un disc de rotació prèviament gravat amb ones de so.
Primers sistemes utilitzats per al so al cinema.
A la dècada dels anys 1930 es desenvoluparen els sistemes d’enregistrament i reproducció d’àudio d’origen magnètic amb el Magnetòfon. I el 1963 la casa Philips va comercialitzar els primers reproductors i enregistradores per a cintes de cassette.
Actualment les vibracions de les ones sonores captades per un micròfon es transformen en senyals elèctriques. El so digital és tota aquell senyal sonor, normalment analògic, que es reprodueix, es guarda i s’edita en termes numèrics. El senyal analògic es codifica a través del sistema binari. Al sistema binari qualsevol valor pot ser representat en termes d’1 i 0. Totes les vibracions produïdes per l’aire són transformades en senyals elèctrics i aquests en combinacions d’1 i 0. Aquesta codificació es produeix utilitzant un convertidor de senyal conegut com a sampler.
4. Formats d’arxiu d’àudio
Els àudios digitals es poden guardar en distints formats. Cadascun es correspon amb una extensió específica de l’arxiu que conté. Existeixen molts de tipus de formats d’àudio i no tots es poden escoltar utilitzant un mateix reproductor: Windows Media Player, QuickTime, Real Player, etc.
Format Wav
El format WaveForm Audio File és un arxiu ideal per guardar àudios originals a partir dels quals es poden comprimir i guardar en distints formats. És un format d’excel·lent qualitat i pesa molt.
Format MP3
El format MPEG 1 Layer 3 té un extraordinari grau de compressió i alta qualitat. És ideal per publicar àudios a la web.
Format MIDI
El format MIDI (Musical Instrument Digital Interface) en realitat no resulta d’un procés de digitalització d’un so analògic. Un arxiu d’extensió .mid emmagatzema la informació o partitura necessària, no el so, perquè l’ordinador la reprodueixi. Se sol usar per escoltar composicions musicals de caire instrumental perquè no té riquesa de matisos sonors.
5. Sistemes de difusió musical
So mono, monofònic, és quan un canl du tota la informació del sol. Si es reprodueix en un sistema de dos altaveus, el so segueix sent monofònic ja que els dos reprodueixen el mateix senyal.
So estereofònic és enregistrat i reproduït per dos canals a fi de recrear una experiència més natural.
5.1 és el nom comú per als sistemes d’àudio multicanals amb sis canals Surround (que significa envolvent). És el diseny més utilitzat al cinema.
6. Elements sonors presents a una producció audiovisual
Hi ha dos tipus bàsics de recursos sonors: els naturals (veu, dits, mamballetes, cops, vent, etc.) i els tecnològics (amplificadors, sintetitzadors, reproductors, instruments musicals, generadors d’efectes, etc.).
La música i els sons s’han d’adequar a intencions expressives i comunicatives de la producció audiovisual.
Diàlegs
La funció principal del diàleg cinematogràfic és proporcionar la informació que no es mostra amb l’acció pròpiament dita. L’espectador ha de captar-lo com dinàmic, versemblant i natura.
Veu en off
És una tècnica de producció on se sent la veu d’un individu que no està visualment davant la càmera durant una producció audiovisual.
Efectes especials
Música
La música pot tenir moltes funcions: ambientar, crear l’atmosfera, accelerar o endarrerir el ritme, substituir diàlegs innecessaris, amb la tècnica del leitmotiv donar informació, etc.
7. Funció de la banda sonora
La banda sonora és la part de so que acompanya la imatge i és el resultat de l’edició de les diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons o música.
Les funcions de la banda sonora són:
Funció objectiva-diegètica
La diègesi és tot el que pertany al món creat pel relat. Si la font sonora és dins el quadre, la veim i els personatges la senten i ineractuen amb ella, serveix de context i és anomenada música diegètica. Si se sent la música però només l’escolten l’escolten els espectadors i no els personatges és música extradiegètica.
Funció expressiva-subjectiva
És un suport per crear funcions anímiques i creant ambient i cerca una resposta emotiva de l’audència. Té un gran poder publicitari derivat de la seva capacitat de sugestionar l’oient.
Funció de reforç del missatge
Actua com a complement del missatge, subratllant un mot o una frase i ofereix temps a l’oient per reflexionar sobre el contingut del missatge.
Funció de transmissió de significat
A publicitat es vincula amb el concepte de logotip sonor o signatura, utilitzant una peça d’assimilació fàcil emprada en exclusiva pel producte o servei.
Funció descriptiva
Substitueix la parula a la descripció d’ambients i escenes.
Audiovisuals 